CAPICUA 3

El dissabte de la Mercè, dia 24 de setembre, l’associació CatalunyApresenta, l’entitat que edita la revista Capicua, un pont entre les lletres portugueses i catalanes, va convocar més d’una quarantena de lisboetes per gaudir de la presentació del tercer número de la revista, que de manera excepcional està dedicada a les Illes (Balears, Madeira i Açores).  Unes galetes salades, les Quely, típic producte balear, van ser el fil conductor de la intervenció de l’escriptor mallorquí i membre del consell de redacció, Sebastià Bennasar, a l’hora de presentar-nos aquest número, parlar dels escriptors dels dossier: João de Melo i Maria-Antònia Oliver i de destacar la importància de la llengua i cultura catalanes, que des de l’associació treballem perquè cada dia es coneguin més a Portugal. Així mateix, va aprofitar per retre un petit homenatge al professor Perfecto Cuadrado i a l’escola de traductors del portuguès al català que treballa des de Mallorca i que s’ha consolidat gràcies al seu mestratge, ja que en aquest número han col·laborat alguns dels millors traductors illencs. A més d’aquestes breus paraules justificatives, vam comptar amb un concert íntim i proper del cantautor Dídac Rocher. La seva veu càlida i potent ens traslladà la poesia d’alguns dels grans autors de les lletres catalanes a través de les notes de la seva guitarra en una mitja hora de luxe on de cada vegada s’anaven acostant més curiosos que passejaven per la llibreria. L’última de les peces que interpretà foren dos poemes de Fèlix Cucurull aplegats en una cançó anomenada “Comiat”, que parla de l’exili i de la partença cap a Portugal, la terra que l’acollí. Va ser un dels moments més emotius de la vetllada, així com la interpretació del poema “Biel Majoral” de Jaume Pons Alorda o bé la cançó 37º Veus, XIV, de Sebastià Alzamora, a partir d’un text del poemari “Mula Morta” o també la peça “No s’extingeixen” a partir d’un poema de Carles Duarte. Al final, la Marina, simpatitzant de l’associació es va acostar al cantant per explicar-li que fou son pare qui va acollir en Fèlix Cucurull quan va arribar a Lisboa i que a la família eren amics de la Aurora Bertrana... Per acabar, vam brindar amb el tradicional cava Berdié i vam degustar unes quantes varietats de les famoses galletes d’Inca.