12 de set. 2011

LA DIADA A LISBOA, LA CRÒNICA

Emoció, rialles, diversió, música, ball i sobretot molt de sentiment. Tot això i molt més es va poder viure ahir durant la celebració a Lisboa per segon any consecutiu de la Diada Nacional de Catalunya, l'11 de setembre, l'activitat principal de Catalunyapresenta a la ciutat de Lisboa.
Els capgrossos de l'associació, en Gaudiamus i en Patufet, varen ser els encarregats d'obrir plaça amb els seus balls, mentre que les activitats infantils varen començar també ben d'hora, amb un taller de dibuixos i murals.
Just després va ser el torn de recital de poesia i peces musicals. Des de l'escenari es declamaren en portuguès i en català les paraules de Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Antònia Vicens, Màrius Torres, Manuel de Pedrolo, Joan Margarit i Vicent Andrés Estellés. Entremig en Bertran Romero i la Maria Gibert oferiren, al violí i piano, peces de Pau Casals, "El cant dels Ocells", Josep Català o Frederic Mompou.

El col·lectiu Patates amb Suc va oferir-nos una mostra del seu Teatre d'Intervenció amb l'Espectacle El Polsador, just abans de l'actuació del Coro da Achada, que va posar un dels punts màxims d'emotivitat a l'hora d'interpretar conjuntament amb el públic assistent "L'estaca", de Lluís Llach.
     La música va ser un altre dels punts forts de la Diada amb l'actuació del grup La Carxofa i la Ceba, que feren un repàs pel bo i millor de la música catalana contemporània, aconseguint fer una gran ballada amb el públic assistent.




I al final, El Cant dels Segadors i el final de festa al bar Tati on participants i col·laboradors s'ajuntaren en una celebració de germanor.



I si voleu veure la diada en moviment, us passem aquests vídeos:
I
I podeu veure més imatges al següent link:

2 comentaris:

  1. Sim muita emoção, boa música e os sentimentos ali há flor da pele :)

    Abraçadaaa

    ResponElimina
  2. Ahh! quins records de la diada de l'any passat. Jo aquest any a Barcelona on, per sort, hi havia molta més gent.

    Seguiu endavant i no pareu d'organitzar coses. que paguen molt la pena.

    Um Abraço bem forte,

    Josep

    ResponElimina