catalunyapresenta: 03/2013

Informativa, acadèmica, lúdica i, sobretot catalana. Així va ser la jornada celebrada ahir a la Facultat de Lletres de la Universidade de Lisboa organitzada pel lectorat de català i que comptà amb la col·laboració de CatalunyApresenta i de l’Instituto Camões. Aquesta és la segona ocasió en què la llengua i la literatura catalana han estat les grans protagonistes a la facultat i prop d’un centenar de persones hi assistiren com a públic al llarg de la tarda.

El director de la facultat de lletres, António Feijó, el director de l’àrea de ciències del llenguatge, el professor Ivo Casto, i Alina Villalva, directora del departament de lingüística general i romànica, varen ser els encarregats d’obrir la jornada i feren un gran elogi tant dels estudis de català i de la seva presència a la universitat, com de la literatura catalana. Feijó va explicar el descobriment que li va suposar la lectura de La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda, en la seva versió portuguesa.

Precisament l’autora més internacional de la nostra literatura va ser una de les tres grans protagonistes de la conferència del professor de català a la Universitat de Salamanca, Àlex Martín Escribà, que parlà sobre L’exili a la literatura catalana i que centrà la seva intervenció en els casos de Rodoreda, Agustí Bartra i Pere Calders.

Martín va inserir l’obra dels tres autors en el context de la literatura d’exili i va assenyalar el valor de resistència cultural de nombroses activitats culturals, com les revistes que es varen editar primer a França i després a Mèxic o a Xile, i va acabar afirmant que hi ha tants exilis i que són tant diferents com les personalitats singulars de cada una de les persones que els varen viure. El professor de Salamanca va ajudar-se de textos dels tres autors per demostrar les seves investigacions.

Martín havia pres el relleu a Paulo Pitta i a Sebastià Bennasar. Pitta, professor de portuguès de la Universitat Autònoma de Barcelona, va explicar el procés de creació del Diccionari de paranys de la traducció portuguès-català, una iniciativa amb el suport de l’Instituto Camões i que després de set anys de feina quasi artesanal ha acabat veient la llum editat per Enciclopèdia Catalana.

Per la seva banda, l’escriptor Sebastià Bennasar va pronunciar la conferència La fascinació atlàntica. Visions de Portugal a la literatura catalana, en la qual va fer un recorregut per un corpus de més de 27 obres literàries escrites per autors de la literatura catalana i que estan ambientades a Portugal, per acabar afirmant que un dels motius pels quals existeix aquesta fascinació és perquè Portugal permet parlar de diferents aspectes com la memòria, la resistència i les ideologies en un espai molt desconegut a Catalunya, fent bona la frase de Joan Maragall que assegura que Portugal i Catalunya són com uns germans allunyats.

Però la jornada catalana no podia acabar sense una part més lúdica que servís per demostrar que en la nostra llengua hi tenen cabuda totes les manifestacions artístiques. I així, el cantautor de Mallorca Petit (darrere del qual s’amaga Joan Castells) va ser l’encarregat de tancar l’acte amb un concert acústic i intimista en el qual va anar desgranant les seves millors peces com a part d’un gran monòleg que va posar el punt i final d’una manera brillant a aquesta segona jornada.