CANÇONS PER A LA LLIBERTAT!*
(Del Grândola, Vila Morena a la Muixeranga* i de la terra da fraternidade a la terra dels agermanats)*
Demà, com sol ser habitual cada any en aquesta data, els mitjans de comunicació ens recordaran el significat del dia 25 d'abril de 1974, quan les ràdios portugueses emeteren una cançó de *José Afonso*, prohibida pel règim militar de Salazar. Era el senyal convingut per tal que els militars joves ocupassin els carrers en un aixecament, simbòlic i pacífic, però que va ser una exhibició de força per foragitar la dictadura. La cançó, avui tot un símbol i més coneguda que mai, és *Grândola, Vila Morena*: http://www.youtube.com/watch?v=RuzGPhZwG6Y
Simultàniament, a l'estat espanyol, els anomenats "húmedos" (nom construït sobre la pertinença a la *Unión Militar Democràtica*), de manera clandestina i dirigits pel comandant gallec Luis Otero Fernández i el comandant català *Juli Busquets i Bragulat* (1932-2001), treballaven amb els mateixos objectius que els militars portuguesos, amb els quals mantenien contactes, per tomar el règim de Franco. Ben aviat, però, foren delatats, detinguts, tancats, processats sense garanties, jutjats i castigats amb severitat. Fins i tot, després de la mort de Franco, varen ser expulsats de l’exèrcit sense els beneficis de l’amnistia borbònica ni cap dret a pensió. Entre d’altres catalans, un d'aquells militars va ser el també comandant *Josep Lluís Ortega Monasterio* (1918-2004), nét d'un heroi de les guerres carlines, que va ser depurat i desterrat a Menorca, posteriorment empresonat a Cadis i, finalment, tres anys més tard (el 1979!!!) va ser expulsat de l'exèrcit per "rebel·lió militar i ofensa a l'honor”. Durant la seva estada a Menorca, aprofità per impulsar el festival de cançó a Alaior, on presentaria a concurs una composició *(Escolta el vent*) que, avui, és reconeguda pels menorquins com un cant emblemàtic: http://www.youtube.com/watch?v=9FMIiLiP0MI Tot i que la seva cançó més coneguda i popularíssima és *El meu avi*: http://www.youtube.com/watch?v=Jgvm9Q8RTPM
Dia 16 de febrer d’enguany, a l’excomandant Luis Otero i a altres 13 supervivents de la UMD, el ministeri espanyol de defensa els va lliurar la creu al mèrit militar amb distintiu blanc. Una distinció miserable que no rescabala la ignomínia als ja desapareguts ni refà els drets laborals dels ara reconeguts.
Però mentre el *25 d’abril de 1974* a Lisbona és recordat i, fins i tot tard i malament, es reconeix també la tasca dels militars espanyols contra la dictadura, hi ha un altre 25 d'abril que els mitjans de comunicació silencien sistemàticament. Fins i tot, se silencia des de les talaies més properes. El greuge que resulta és una nova galtada a la nostra història i a la furtada memòria del nostre poble, malgrat el mandat que estableix la crònica: “*Del dia que us esmente, guardeu-ne memòria i serveu-la als vostres néts, que si el mal ve d’Almansa i a tots alcança, en mal dia va nàixer qui ordenà cremar-nos la terra. Maledicció plena a ell i tots los seus fins que fineixi l’estirp!*”
Si la "memòria històrica" ja té problemes per sobreviure a curt termini, pensem en les dificultats que ha de patir el record de fets més endarrerits! El *25 d'abril de 1707*, a Almansa, els Maulets ens vàrem enfrontar a les tropes borbòniques i vàrem perdre. Aquella derrota ("tots els mals vénen d'Almansa") va propiciar l’oprobi del nostre poble sota la *bota* amb la *flor* francesa dels borbons i, d'aleshores ençà, els traïdors i els col·laboracionistes s'anomenen: *botiflers*. La tasca genocida dels borbons va començar d'immediat. Xàtiva fou cremada el 17 de juny de 1707 i, encara avui, els seus habitants són coneguts com socarrats. El mes de novembre calaren foc a Lleida i, després, Terrassa, Manresa, Torelló, Sitges i Vilanova fins que, el setembre de 1714, va capitular Barcelona. Finalment, l’estiu de 1715, va caure Mallorca. Els Decrets de Nova Planta, que s'implantaren ben aviat, tenien el doble objectiu d'esclafar València, Barcelona i Mallorca i, sobretot, procurar separar-nos i enfrontar-nos per esquarterar la pertinença agermanada a un mateix poble.
Sabut és que els nostres defensors de la terra anaren al combat, com diu la crònica, fent sonar tambors i corns "a la manera dels Maulets". A la repressió posterior, tot home sospitós d’haver estat maulet, si tenia un corn a casa, era esquarterat i el seu cap penjat al portal del seu poble. No cal forçar l'enteniment per vincular l'himne dels Maulets amb *la Muixeranga per tal d'imaginar la tensió prèvia al combat d’aquell, silenciat i molt més nostre, 25 d’abril: http://www.youtube.com/watch?v=ocMaGHS3ZN8&feature=related o, si ens
permetem una llicència més, podem escoltar-la en la versió xeremiera d'Al Mayurqa: http://www.youtube.com/watch?v=weaKXWQY3wg
És bo que demà recordem el *25 d'abril de 1974* de Portugal, com a símbol de lluita contra les dictadures, però mai de mais des dels Països Catalans no hem de permetre l’oblit del *25 d'abril de 1707*, com a símbol de la lluita, viva encara, per defensar els nostres drets nacionals, per recobrar la llengua, la cultura i el territori passat per les armes i esquarterat. Estic segur que, molt més que les meves paraules, gaudireu amb les cinc cançons que us he enllaçat en aquest escrit. Us estremirà vivament escoltar-les. Ningú, fora d'un malalt crònic d'insensibilitat, no romandrà impassible. La lletra de la cançó portuguesa parla d’una terra de germanor; la Muixeranga enalteix la nostra Germania! Una peça musical que emociona, comunica, sedueix i commou. Avui, he cregut oportú brindar-vos aquestes cançons per a la llibertat, perquè ens cal mantenir la memòria viva!
*Visca l’esperit del 25 d’abril i VISCA LA TERRA!*
Son Menut (Felanitx), 24 d'abril de 2010
Bartomeu Mestre i Sureda, *Balutxo*
.JPG)
